TARDA DE MAIG

ueix Josefina Tura Tura


TARDA DE MAIG

Tarda de maig fecunda de clavells
i d’esquinços de núvols i d’ocells.
Tarda de maig, que amb càntic transfigures
el nostre món, ple de remors obscures.
El teu cel nou, que estones fas esquiu,
crida els infants, corrua saltadora,
i el seu xisclar, com boira d’encenser,
s’emporta la impuresa del carrer.

Damunt de la ciutat poses l’olor
de la més alta benedicció.
Tarda de maig, la gen passa i no et mira,
però els insòlits pensaments de fira
prenen la força del perfum novell
dintre de tu, que ets plena de musiques
i que ens ho dónes tot, perquè t’escau
abocar-nos la llum i el teu cel blau.

Quan el dia s’acaba, encara ets
el gran pregó festiu sense secrets.
I si et perds en el llarg de les senderes,
tornes amb plenitud de primavera.
El teu anar i venir és aquell vol
de la dansa que et fa tremoladissa
dins les seves mudables del ponent
per veure’t l’endemà més resplendent.

1944-49


Mercé Cardona

12-2-2008