LA MARE I L’INFANT
Gronxa en el bressol la tendre criatura
la mare que canta dolç somni vetllant
d’aquell petitó, quin futur va pensant,
rodeja l’infant l’aura neta i pura.
Que n’és de sàvia i prudent la natura,
que el pobre nadó reclama la mare cridant
i s’adorm feliç quan sen el seu cant;
de fer-te gran no tinguis massa cura.
Veuràs flors i ocells quan la primavera
esclata, però quan l’odi guia els humans
amb ràbia voldries tornar enrera.
perquè no escolten ni crits ni flors ni cants
les guerres, i l’home es torna una fera
cega i rabiosa per als germans i companys.
De OLEGUER BELLAVISTA
Mercé Cardona
22-2-2008
Gronxa en el bressol la tendre criatura
la mare que canta dolç somni vetllant
d’aquell petitó, quin futur va pensant,
rodeja l’infant l’aura neta i pura.
Que n’és de sàvia i prudent la natura,
que el pobre nadó reclama la mare cridant
i s’adorm feliç quan sen el seu cant;
de fer-te gran no tinguis massa cura.
Veuràs flors i ocells quan la primavera
esclata, però quan l’odi guia els humans
amb ràbia voldries tornar enrera.
perquè no escolten ni crits ni flors ni cants
les guerres, i l’home es torna una fera
cega i rabiosa per als germans i companys.
De OLEGUER BELLAVISTA
Mercé Cardona
22-2-2008
1 comentario:
Ayyyyyyyyyyyy, hija , por fin puedo entrar aquí. No se puede desde Internet. Yo no sé qué pasa. Un beso para ti.
Y escribe alguna vez en castellanoooooooooo.
Publicar un comentario