ANGOIXA EN LA NIT FODCA

ANGOIXA EN LA NIT FOSCA


Passen les hores molt lentament
en la nit fosca del meu misteri,
mentre divaga mon pensament
d’home que viu en el captiveri.

Sento el neguit de les hores passades
en la buidor del somniar despert,
ja no son dolces aquestes vesprades:
sembla que em trobi en un gran desert.

Sento la vida que resta quieta
i res no em parla d’amor i de pau,
sols l’aire fresc trobo suau
i la calor de l’estiu m’inquieta.

Penso en la nit fosca de Sant Joan de la Creu,
però no sento res dintre meu.
Avui no he sentit l’esperança
ni em sento prop del bon Déu.

Serà la buidor el sentir meu
d’aquesta nit que trobo tan llarga?
O serà que la vida és amarga
per qui no ha restat dintre seu.?

De OLEGUER BELAVISTA


Mercé Cardona

20-2-2008