miércoles, 13 de febrero de 2008


T A L C O M E S

Jo voldria deixar d’estimar-te
i no puc.
Tes filtrat dintre del meu cor i
hem sento atrapada.

Es com si fossis el meu respir
per poder viure.
Es com si tinguessis un imant per
tirar endavant.

Avui hi ha un cel blau net i transparent,
axis, es el meu sentiment, amic meu !.

Pot ser una follia, pot ser una obsessió,
no ho se pas.

Tu, hem dones l’alegria !.
Tu hem dones il·lusió.!
Tu hem dones fortalesa.!
Tu hem dones estimació.!

Sols de pensar que tu m’estimes, em quedo embadalida.
Això no es pot entendre si no es passa de debò.!
Per molts humans, serà follia, per altres serà deliciós...

No vull lluitar més perquè surtis,
et vull tenir dintre meu, i fondre’m,
com la neu, neta i transparent.

Una amistat, pura i neta
no i entre el recel...
A de ser com el mar, tranquil, serè i
confondre’s amb el cel fascinant i grandiós.!


2-10-2007



Mercé Cardona

No hay comentarios: