CAP DE SETMANA

CAP DE SETMANA

La pomera del nostre jardí
ens ombreja i ens dóna coratge;
la carícia sentim de l’oratge,
la pau dolça i l’amor molt més fi.

Voltats de roses, de flors i romaní
contemplem al fons un pic gegantí;
m’entres parlem de les emocions que són tantes
i que no podem retenir,
sentim com si ens parlessin les plantes.

El Montseny ens mira i captiva,
el Pla de la Calma i el Tagamanent
ens fan sentir la natura imponent;
l’aire fresc ens acarona,
de l’arbre cau una poma,
el gat s’espanta i es posa a córrer,
un ocell canta amb veu molt dolça,
el goig curulla la nostra ment.

Hem viscut un capvespre amb amics
que fa temps que combaten i esperen
i que lluiten amb ànsia i fatics
per un món on els homes prosperen.

Que és bonic, l’amistat compartida!
Fa sentir dintre teu l’esperança,
sents un signe d’amor i de vida :
com guspira guarint l’enyorança.

El silenci i la pau de la nit d’estiu
ens emplena d’amor comunicatiu;
els nostres ulls palpen els més variats colors,
l’aigua de la font cau com velles cançons,
i els nostres cors s’omplen d’il·lusions.

Sentim que la vida ens encanta,
l’amor ens omple de goig i d’alegria,
trobem alguna cosa nova cada dia,
la plenitud i la felicitat
de la mútua donació
dona a cada moment nova emoció.
Hem sentit que un estel ha esclatat,
els nostres ulls s’han il·luminat.

Voldríem fer eterns aquets moments,
voldríem poder parar el temps;
demà tornarem a ciutat
amb el cos i l’esperit renovat...


De OLEGUER BELAVISTA



Mercé Cardona

19-2-2008