MURMURIS D’ESTELS
DE OLEGUER BELLAVISTA.
Aquets es un recull de poemes d’un bon amic que ja a Volat al Mes Enllà.
PROLEG
El poeta és un creador, per bé que el que tenim entre mans prefereix anomenar-se trobador. Ho és, certament, en el sentit plural del mot: crea, recrea, cerca, troba. I nosaltres amb ell. En l’estil expressiu de l’autor, l’espontaneisme té sobre el tecnicisme. L’obra constitueix una invitació a recordar valors: La finalitat abans que els mitjans, malgrat que aquets s’entrellacen amb aquella.
No m’atreveixo a escriure tot el pròleg, Es molt llarg però si algun poema.
LA VEU DEL SILENCI
S’escampa la boira en la plana gebrada
que sembla que dormi sota un mantell blau,
l’aire és fresc i la brisa passa suau
enmig dels carres on l’aigua és gelada.
Se sen la veu del silenci que canta
prop d’amples muralles d’un antic palau,
la lluna s’amaga entre boires, i pau
regna en el poble que ara m’encanta.
Davallen les gotes tot plovisquejant
i veig que s’atansa una llum petiteta
enmig de les ombres que es van apropant
a poc a poc s’obre discreta i de fora estant
se sent la constant remor de la fabriqueta.
Mercé Cardona 18-2-2008
DE OLEGUER BELLAVISTA.
Aquets es un recull de poemes d’un bon amic que ja a Volat al Mes Enllà.
PROLEG
El poeta és un creador, per bé que el que tenim entre mans prefereix anomenar-se trobador. Ho és, certament, en el sentit plural del mot: crea, recrea, cerca, troba. I nosaltres amb ell. En l’estil expressiu de l’autor, l’espontaneisme té sobre el tecnicisme. L’obra constitueix una invitació a recordar valors: La finalitat abans que els mitjans, malgrat que aquets s’entrellacen amb aquella.
No m’atreveixo a escriure tot el pròleg, Es molt llarg però si algun poema.
LA VEU DEL SILENCI
S’escampa la boira en la plana gebrada
que sembla que dormi sota un mantell blau,
l’aire és fresc i la brisa passa suau
enmig dels carres on l’aigua és gelada.
Se sen la veu del silenci que canta
prop d’amples muralles d’un antic palau,
la lluna s’amaga entre boires, i pau
regna en el poble que ara m’encanta.
Davallen les gotes tot plovisquejant
i veig que s’atansa una llum petiteta
enmig de les ombres que es van apropant
a poc a poc s’obre discreta i de fora estant
se sent la constant remor de la fabriqueta.
Mercé Cardona 18-2-2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario