candor dels infants

Segueixo amb els poemes de Josefina Tura.
crec que son dignes de ser llegits..

CANDOR DELS INFANTS

Vine, infant: ?quin estel
ha caigut en el mar dels teus ulls,
que en l’esguard t’hi tremolen
transparències de cel¿

Dolç infant, ?quin joiell
s’ha desfet dintre el foc dels teus plors,
que et rossolen les perles
pel setí de la pell¿

?Quin misteri de llum
t’il·lumina l’esclat de la faç
i aureola el teu somni
de celeste perfum?

?Quina garba de flors
es tornava batec maternal
i es fonia en rosada
per nodrir-te’n el cos?

?Quina daina ha vingut
a ensenyar-te la gracia de salt
i l’alada joguina
del seu córrer perdut?

?En quin doll cristal·lí
xerroteig de les agües, dringà
la cançó del teu riure
que dissol l’aire fi?

?En quin branc del rosers
s’ha posat a xisclar l’oronell
que et ressona en la casta
melodia del bes?

Oh candor divinal
d’aquets ulls, d’aquet plor,d’aquet cops,
d’aquet bes, d’aquet rostre,
d’aquet dring ,d’aquet salt !
Vas deixant pells atzurs
com el vol de l’ocell, la flotant
meravella invisible
que ens fa viure més purs.

1945-49
Josefina Tura

Mercé Cardona 11-2-2008

...................................................


LA MEVA BARCA

Sabre les agües blaves
el sol passa a ponent.
La galeria es clara
com una estrella oberta.
Sento que en mi penetra
la calma de la tarda,
i visc la meravella,
intacta, del silenci.
Les onades esquerden
miralls en el sol, i encara
pel cristall de la mar
llisquen les barques
amb les veles esteses.
Presento cans d’ocell
a les barques més altes.
Ja no podria
abellir-me res mes,
i quedo immòbil,
corpresa per la mar.

Josefina Tura

Mercé Cardona

11-2-2008