lunes, 10 de marzo de 2008

A Ñ O R A N Z A





A Ñ O R A N Z A

Hace siete años que pernocte
en tierras aragonesas, si, vine
por asuntos familiares, y a pesar
de muchas oposiciones, creo que
hago aquello que se me pide, aun
que sienta la añoranza de las tierras
catalanas..

Hoy 11 de septiembre, he seguido toda la Díada,
mi corazón, se encogía y se alegraba
de poder ver , otra vez, a trabes de la pantalla,
nuestro parque donde tantas veces he paseado
con mis hijos y después los nietos.

Aquí estoy bien, Aragón para mi, es y será
mi segunda patria, porque son personas leales,
tal como dice la canción “ Nobleza Baturra”.
Aquí no tengo amigos, pero si muchos conocidos
los cuales me quieren, y en tono amistoso, me dicen
“la protestota catalana”.

Si protesto sobre barreras arquitectónicas…

¿Donde están los verdaderos amigos de las abandonadas
tierras? yo creía que tenia muchos,
pero la realidad me ha demostrado que tan solo eran tres,
los otros pasan de mi, y yo he llegado a pasar de ellos.
Ya no me hace sufrir su silencio.
He aprendido a no estar aferrada a nada.

Procuro vivir al día, procuro hacer lo mejor,
amar, pero sobre todo amarme a mi.
Luchare hasta el final. Tengo tres seres que me
necesitan .Mi presencia y mi esfuerzo,
empiezan a tener su fruto.
un fruto que florece poco a poco. Mercé Cardona
10-3-2008




E N Y O R A N Ç A

Fa set anys que soc aquí,
en terres aragoneses, si, i vaig
venir per assumptes de família,
i crec que estic fen allò que se’m
demana, encara que senti la enyorança
de les terres catalanes.

Avui 11 de setembre , he seguit tota la Diada,
el meu cor s’encongia i s’alegrava
de poder veure, altre vagada, encara que a traves
de la pantalla, el nostre parc, on tantes vegades
he passejat amb els meus fills i desprès els nets.

Estic bé, Aragó per mi, es i serà, la meva segona
pàtria, perquè son persones lleials, tal com diu
la canso “ Nobleza Baturra”.
Aquí no hi tinc amics, però si molts coneguts que
m’estimen, i amb to amistós, em diuen.
“ La protestona catalana.

“ Això degut a las barreres arquitectòniques”

On son els verdaders amics de les terres abandonades?
Jo em pensava que en tenia molts, mes la realitat
m’ha demostrat que ten sols n’eren tres, els altres
passen de mi, i jo he arribat a passar d’ells.
Ja no em fa patir el seu silenci.
He après a no estar aferrada a res...

Procuro viure al dia, procuro fer el millor,
estimar, però sobretot, estimar-me ami.
Lluitaré fins a la fi. Tinc tres éssers que em necessiten,
La meva presencia i el meu esforç, comença a tenir
el seu fruit, un fruit que floreix de mica en mica..

Mercé Cardona 10-3-2008

1 comentario:

Mª Jesús Lamora dijo...

Tienes una fuerza increíble. Te envidio sanamente.
Un abrazo fuerte.