UN NOU DIA QUE NO TORNARA
El passeig, talment sembla una alfombreta, esta farcit de fulles dels platanars, que durant la nit, el vent les a fet fora de les seves branques en la que estaven morosament arrapades.
En tinc una entre les meves mans, per un canto es fina, dona la impressió que es de seda, per l’altra costat, es una mica mes aspre. Hem recorda la vida, que hi ha estones i dies, que semblem mes asprius que d’altres, els nervis de la fulla, talment son com camins, dels que tu pots escollir quin es el que vols seguir. El seu color verdós, a la tardor es torna com si fos d’or.
Els meus pensaments amagadets dintre del meu cervell, de cop retroben uns dies feliços. Quan els meus fills eren petits, els encantava de fer giravoltes sobre les catifes de fulles caigudes igual que avui. Eren dies joiosos, temps en els que podies desfruitar i saltar, corre alegres , ens tornàvem criatures com ells, temps que no tornaran i et queda una melangia perquè, sempre penses, que no els vas saber gaudir-ne plenament.
Mes cap a muntanya, un caminal ple de romaní, la meva ma, sense jo voler agafa un branquilló, el seu aroma es acariciant i amb transporta a un frondós bocs atapeït de, farigola, pins i avets. Tot es pau, un silenci trencat nomes pels cants del ocells, una se sen viva envoltada de tanta vegetació. La rameta que tinc a la ma, es llarga i prima, de fulles petites i estretes, el seu tacte, es mes abans una mica aspra, però el seu aroma es encisador...
El temps ha passat, es hora de deixar-te, et prometo que tornaré a retrobar-te una altra vegada, se que no cera igual, mes el teu aroma seguirà sen embriagador, i desfruitaré de la natura que es lo mes formós que Deu ens ha pogut donar.
Mercé Cardona
12-1.2008
1 comentario:
Al leer el título de esta entrada me ha venido a la mente la canción de Luz, que dice: "Quiero ver el rojo del amanecer, un nuevo día brillará, se llevará la soledad..."
Abrazo para ti.
Publicar un comentario