LIBETAT

LL I B E R T A T


Soc esclava d’una cadira, perquè el meu cos esta gastat, però ningú hem pot privar, de tenir la llibertat de somniar.

Deixeu-me córrer pels prats. Deixeu-me que el pas lleuger trepitgi, aquets rostolls daurats i l’herba fina.

Deixeu-me que salti pels camps, que culli flors i miri els núvols com surem sota el cel blau.

Deixeu-me que escolti els ocells canta, que admiri el riu que corre lleuger, m’entres la lluna l’il·lumina i esta farcit d’estrelles.

Deixeu-me admirar quan neix el dia i el sol lluminós cau sobre la terra donant vida a tots els essers.

Deixeu-me també que somniï, quan el sol somrient, s’esmuny darrera les muntanyes i el cel es tanyes de colors meravellosos.

Deixeu-me que porti escampada dintre meu, la gracia immensa de l’altura, i des del cim de la muntanya, mirant la vall hem sento forta.

Deixeu-me que tota la gracia que remou, la beatitud d’aquestes prades, la companya de les fons, la soledat de les serralades.

Deixeu-me gaudir del silenci que respira, omplin el cor d’amor i de pau...

¿ Que et fa ser bo¿Que en fa ser humils ? ? Que en fa cantar i riure¿ ? Que et fa sentir-te ocell del cel ? Que ens fa cridar tal com Deu faria?

Jo soc la pau. Jo soc l’amor. Jo soc riquesa i alegria. Encara que estigui sotmesa i esclava d’una cadira.

Ningú hem poc privar de sentir-me LLIURE. Saltar i volar sota el cel immens... Mercé Cardona- 24-8-2007