
TARDE DE VERANO
Es el atardecer de una tarde de verano.
El sol resplandeciente, poco a poco se funde
por detrás de las gigantes montañas.
Las nubes que flotan, se van tiñendo
de todos los colores, bajo el cielo azul que
poco a poco, van cambiando de tono.
Hay uno, de color de plomo, todo deshilachado
bajo el cielo que se torna rosado, y por las puntas
parece que saque chispas de fuego.
Por la pradera, campos de naranjos, sus ramas
miran hacia el firmamento. Y sol montañas y
prados se van fundiendo en la oscuridad.
Yo paso corriendo dentro de mi coche, noto una paz
mezclada de una añoranza de no poder disfrutar de
estos instantes, acompañada de mis AMORES…
De pronto pienso. No tengo que aferrarme a nada,
disfrutar del momento presente, ser Yo misma…
¡Ya tendré tiempo de tenerlos a ellos!
Mercé Cardona 9-10-2002
TARDE D’ESTIU
Es el vesprejar d’una tarda d’estiu.
El sol resplendent a poc a poc s’esmunyen
per darrera les muntanyes gegantines.
Els núvols que surant, es vant tenyint
de tots colors, sota el cel blau, que de
mica en mica, vant canviant de to.
Ni ha un, de color de plom, tot esfilagarsat
sota el cel de color atzur, que per les puntes
talment sembla que treu espurnes de foc.
Per la plana, camps de tarongers enfilen el
el seu caparró, cap el firmament. I sol muntanyes
i prats es van fonent amb la foscor.
Jo passo corrent dintre del cotxe i sento una pau,
barrejada amb una enyorança de no pòquer gaudir
aquets instants acompanyada dels meus AMORS.
De sobta penso. No tinc desferrar-me a res, fruir
del moment, del instant present, ser Jo mateixa....
Ja tindre temps de tenir-los a ells...
Mercé Cardona
9-10-2002
Es el atardecer de una tarde de verano.
El sol resplandeciente, poco a poco se funde
por detrás de las gigantes montañas.
Las nubes que flotan, se van tiñendo
de todos los colores, bajo el cielo azul que
poco a poco, van cambiando de tono.
Hay uno, de color de plomo, todo deshilachado
bajo el cielo que se torna rosado, y por las puntas
parece que saque chispas de fuego.
Por la pradera, campos de naranjos, sus ramas
miran hacia el firmamento. Y sol montañas y
prados se van fundiendo en la oscuridad.
Yo paso corriendo dentro de mi coche, noto una paz
mezclada de una añoranza de no poder disfrutar de
estos instantes, acompañada de mis AMORES…
De pronto pienso. No tengo que aferrarme a nada,
disfrutar del momento presente, ser Yo misma…
¡Ya tendré tiempo de tenerlos a ellos!
Mercé Cardona 9-10-2002
TARDE D’ESTIU
Es el vesprejar d’una tarda d’estiu.
El sol resplendent a poc a poc s’esmunyen
per darrera les muntanyes gegantines.
Els núvols que surant, es vant tenyint
de tots colors, sota el cel blau, que de
mica en mica, vant canviant de to.
Ni ha un, de color de plom, tot esfilagarsat
sota el cel de color atzur, que per les puntes
talment sembla que treu espurnes de foc.
Per la plana, camps de tarongers enfilen el
el seu caparró, cap el firmament. I sol muntanyes
i prats es van fonent amb la foscor.
Jo passo corrent dintre del cotxe i sento una pau,
barrejada amb una enyorança de no pòquer gaudir
aquets instants acompanyada dels meus AMORS.
De sobta penso. No tinc desferrar-me a res, fruir
del moment, del instant present, ser Jo mateixa....
Ja tindre temps de tenir-los a ells...
Mercé Cardona
9-10-2002
No hay comentarios:
Publicar un comentario