sábado, 5 de abril de 2008

P L A C I D E Z










P L A C I D E Z


Delante de mi tengo montañas,
encima el sol que me calienta y
un aire suave que corre y traspasa.
Las campanas repican rompiendo el
silencio de esta plácida tarde.

Todo es suave y armonioso,
todo parece tener una calma,
¡más, allá, lejos, dice una voz
que luchan y se matan, por un
trozo de tierra, que es de todos.
pero ellos no lo saben!

¿Que misterio tiene el mundo?,
unos llenos de amor, y calma,
otros de violencia y rabia que
les carcome el alma, y los hace,
como fieras salvajes…

Más vendrá un día, que todo
estará lleno de Amor y Esperanza
como esta maravillosa y placida
tarde. Ay que tener esperanza,
esto no lo impide nadie…

Mercé Cardona

25-3-2008











P L A C I D E S A

Davant meu tinc muntanyes,
sobre meu, el sol que m’escalfa,
un aire suau que corre y traspassa.
Les campanes repiquen trencant el
silenci d’aquesta plàcida tarda.


Tot es suau i ple d’harmonia.
Tot sembla tenir una calma,
més, allà, lluny, diu una veu
que lluiten i es maten per un
tros de terra, que es de tots,
però ells¡ no ho saben!..

Quin misteri te el mon?
uns tots plens d’amor i calma,
altres de violència i ràbia que
els consum l’anima i els fa
com feres salvatges.

Mes, vindrà un dia que tot
serà ple d’amor i esperança,
com aquesta meravellosa i
plàcida tarda. Això ningú ens
en pot privar...


Mercé Cardona

25-3-2008

No hay comentarios: