sábado, 29 de diciembre de 2007

CAPVESPRADA




Era un dia molt especial, d’una energia negativa aclaparadora. Dintre del meu esser i havia una tristesa barrejada amb una vaga melangia. Mirava la vida i no hi trobava cap sentit, tot era brut, maliciós, agressiu i sense engruna d’amor. Eren uns moments d’aquells que tot es transforma d’un color gris i trits, fins i tot l’aire era blanc i espès, duanava la impressió que et faltava quelcom perquè els respir t’arribes fins el fons del cor.

Vaig enfilar per un caminal que conduïa al cim mes enlairat de la vall. Era el caient d’una xafogosa tarda d’estiu. Els inclinats raigs del sol d’un color de mel i or d’argent anàvem marcint-se a mesura que la llum desapareixia, els encesos colors empal·lidien, els moviments cessaven i l’ambient anava refrescant.

Ara la llum del sol cassi havia abandonat la seva clariana i es retirava molt lentament del meravellós i grandiós cel, entretant anaven dibuixant-se pinzellades estranyes en els núvols que suràvem alegrament pel màgic i formós firmament, tons de vermell de cirera, de sucoses taronges, de deliciós préssec, de dolça maduixa i de verd de poma. Tot el cel anava convertint en un deliciós coptel de fruites. Les últimes guspires del sol com si fossin esparpelles tremolaven vergonyosament enlairant-se cap el cel recercant un refugi permanent. Unes pinzellades en forma de ciri, obrien llurs flors blanques, que resplendien sota la claror que espurnejava de les primeres estrelles.

Un perfum de romaní, de farigola i avets, va omplir l’aire frecs de la muntanya, emborratxant-la de màgica fascinació i així, admirant tan misteriosa meravella, un aire pur net i transparent es va filtrant dintre meu fins arribar-me a l’anima, el meu cor esclatà d’alegria, bategant com un cavall desbocat. Dintre del meu Jo, com per art d’encantament, l’anergia negativa, es va transformar en positiva tot pensant, dema, serà un altra dia!. Un dia ple d’il·lusió i amb molt d’amor escampat per tot el món, els colors seran alegres, radiants. Un meravellós dia florirà!...

Mercé Cardona 15—11-2007

1 comentario:

Mercedes Cardona dijo...

no tengo ningun comentario, quiza no lo hago bien diganme como tengo qye hacerlo para que los demas me puedan leer

mercé cardona