
M E N O R C A
Menorca, isla encantadora, con sus maravillosas playas y cristalinas aguas transparentes como un reluciente cristal, con un cielo azul tan limpio, y las barcas de los pescadores deslizándose en el mar de color azul, verde y con chispitas de estrellas que relucen bajo el sol.
Mañana naciente. A oriente se dibujaban líneas rojas y amarillas, con promesas de un día caluroso. Una tranquila paz envuelta con una dulce quietud, unas ráfagas de viento del norte se deslizaba a través del esteren, y mecían las barcas de los pescadores amarradas en el pequeño puerto, los palos de unas y otras apuntaban a un cielo sin rostro.
Ahora al recordarlo, estoy reviviendo a aquellos instantes. Me deslice dentro de las cristalinas aguas, salte dentro de una barca, la cual ligera como una serpiente flotaba sobre las aguas del pequeño puerto. Llegue a una coquetona playa, estaba solitaria, ni un ruido, ni un rumor, tal solo el va y ven de las olas, rompía el silencio. Baje de la barca, mis pies pisaron la reluciente arena que quemaba las plantas de los pies haciéndome gritar, los rayos del sol me llenaban de vida, los pájaros volaban bajitos y con su trinar hacían más fascinante aquellos momentos…
El agua estaba tentadora como un amante tienta a su enamorada y el mecer de las olas me fascinaba, me adentre suavemente en las diáfana aguas, como por arte de encantamiento me sentí flotar y liguera como una sirena iba nadando bajo el cielo azul.¡Que felicidad Dios mío! por más que viva, nunca podré olvidar la ligereza de mi cuerpo deslizándose dentro del mar.
Ahora con muchos años de juventud acumulada, cuando tengo necesidad de evadirme de algo molesto, revivo aquella playa, veo la transparencia del agua y mi cuerpo flotando bajo el cielo azul y el sol que me reconforta.
Para mi es una terapia formidable. Si alguien lo quiere probar, que piense en un lugar donde fue muy feliz, y FUNCIONA…
Mercé Cardona
20-7-1995
M E N O R C A
Menorca, illa encantadora, amb ses platges meravelloses i aigües cristallines, mai havia vits tanta transparència, ni un cel tan radiant, d’un gris blavenc, ni les barques dels pescadors endinsar-se en el mar arrebossat d’un borrissol atzur, tot semblava un somni, mai podré sentir l’amoció, la llibertat, l’alegria d’aquell dia.
Era un matí. A l’oirien es dibuixaven línees roges i groguetes, prometent-se d’un dia xafogós. Una tranqui-la pau barrejada amb una encisadora quietud,unes ràfegues de vent del nord-oest, lliscaven a traves del l’esterol i bressolaven les barques dels pescadors ancorades en el petit port, i, els pals d’unes i altres apuntaven a un cel sense fesomia.
Tanmateix al recordar-ho estic revivint aquells instants. Vaig endinsar-me dintre de les cristallines aigües, saltant a una barca que lleugera anava suran sobre les aigües del petit port fins assolir a una coquetona platja solitària, ni una rumor, ni un soroll, tan sols el vaivé de les onades es podia percebre, baixant de la barca, salta per la lluenta i roent sorra que hem cremava la planta dels peus i em feia cridar, el sol m’omplia de vida, els ocells voleiaven molt baixet i el seu trinar feien mes encisadors aquells moments.
L’aigua estava tentadora, com un enamorat i el bressolar de les ones amb va fascinar, endinsant-me dintre de la blavenca aigua com per art d’encantament amb sentia flotar, em sentia lleugera com una sirena i anava nedan sota el cel blau.¡Baix sentir tanta felicitat !Que per més que visqui, mai podré oblidar la lleugeresa del meu cos suran dintre del mar .
Ara amb molta joventut acumulada, quan tinc necessitat de evadir-me d’alguna cosa molesta, recordo aquella platja, beix la transparència del l’aigua i el meu cos flotant sota el cel blau i el sol que hem reconforta.
Per mi es una teràpia confortable. si algú vol provar-ho, que pensi amb un lloc on va ser molt feliç. MAI FALLA.
Mercé Cardona
20-7-1997
Menorca, isla encantadora, con sus maravillosas playas y cristalinas aguas transparentes como un reluciente cristal, con un cielo azul tan limpio, y las barcas de los pescadores deslizándose en el mar de color azul, verde y con chispitas de estrellas que relucen bajo el sol.
Mañana naciente. A oriente se dibujaban líneas rojas y amarillas, con promesas de un día caluroso. Una tranquila paz envuelta con una dulce quietud, unas ráfagas de viento del norte se deslizaba a través del esteren, y mecían las barcas de los pescadores amarradas en el pequeño puerto, los palos de unas y otras apuntaban a un cielo sin rostro.
Ahora al recordarlo, estoy reviviendo a aquellos instantes. Me deslice dentro de las cristalinas aguas, salte dentro de una barca, la cual ligera como una serpiente flotaba sobre las aguas del pequeño puerto. Llegue a una coquetona playa, estaba solitaria, ni un ruido, ni un rumor, tal solo el va y ven de las olas, rompía el silencio. Baje de la barca, mis pies pisaron la reluciente arena que quemaba las plantas de los pies haciéndome gritar, los rayos del sol me llenaban de vida, los pájaros volaban bajitos y con su trinar hacían más fascinante aquellos momentos…
El agua estaba tentadora como un amante tienta a su enamorada y el mecer de las olas me fascinaba, me adentre suavemente en las diáfana aguas, como por arte de encantamiento me sentí flotar y liguera como una sirena iba nadando bajo el cielo azul.¡Que felicidad Dios mío! por más que viva, nunca podré olvidar la ligereza de mi cuerpo deslizándose dentro del mar.
Ahora con muchos años de juventud acumulada, cuando tengo necesidad de evadirme de algo molesto, revivo aquella playa, veo la transparencia del agua y mi cuerpo flotando bajo el cielo azul y el sol que me reconforta.
Para mi es una terapia formidable. Si alguien lo quiere probar, que piense en un lugar donde fue muy feliz, y FUNCIONA…
Mercé Cardona
20-7-1995
M E N O R C A
Menorca, illa encantadora, amb ses platges meravelloses i aigües cristallines, mai havia vits tanta transparència, ni un cel tan radiant, d’un gris blavenc, ni les barques dels pescadors endinsar-se en el mar arrebossat d’un borrissol atzur, tot semblava un somni, mai podré sentir l’amoció, la llibertat, l’alegria d’aquell dia.
Era un matí. A l’oirien es dibuixaven línees roges i groguetes, prometent-se d’un dia xafogós. Una tranqui-la pau barrejada amb una encisadora quietud,unes ràfegues de vent del nord-oest, lliscaven a traves del l’esterol i bressolaven les barques dels pescadors ancorades en el petit port, i, els pals d’unes i altres apuntaven a un cel sense fesomia.
Tanmateix al recordar-ho estic revivint aquells instants. Vaig endinsar-me dintre de les cristallines aigües, saltant a una barca que lleugera anava suran sobre les aigües del petit port fins assolir a una coquetona platja solitària, ni una rumor, ni un soroll, tan sols el vaivé de les onades es podia percebre, baixant de la barca, salta per la lluenta i roent sorra que hem cremava la planta dels peus i em feia cridar, el sol m’omplia de vida, els ocells voleiaven molt baixet i el seu trinar feien mes encisadors aquells moments.
L’aigua estava tentadora, com un enamorat i el bressolar de les ones amb va fascinar, endinsant-me dintre de la blavenca aigua com per art d’encantament amb sentia flotar, em sentia lleugera com una sirena i anava nedan sota el cel blau.¡Baix sentir tanta felicitat !Que per més que visqui, mai podré oblidar la lleugeresa del meu cos suran dintre del mar .
Ara amb molta joventut acumulada, quan tinc necessitat de evadir-me d’alguna cosa molesta, recordo aquella platja, beix la transparència del l’aigua i el meu cos flotant sota el cel blau i el sol que hem reconforta.
Per mi es una teràpia confortable. si algú vol provar-ho, que pensi amb un lloc on va ser molt feliç. MAI FALLA.
Mercé Cardona
20-7-1997
No hay comentarios:
Publicar un comentario