S U E Ñ O S
El
día se funde, con suavidad.
Una
paz infinita en el ambiente esta.
El
mar esta tranquilo, apenas se mueve i
El
velo de la noche, baja del infinito.
Las
luces de las barcas que suavemente están
En
el mar, parecen estrellas bajadas del cielo.
El
cielo es limpio, las estrellas relucen i talmente
Parece
que se balancean sobre las azules aguas.
Ese
mar inmenso, suave y misterioso, que al
Caer
la tarde, se llena de colores.
Es
un espectáculo maravilloso, inmenso i
Poco
a poco, mar y cielo ¡se unen con amor!....
¡ESO
TENDRIAMOS QUE HACER TODOS LOS HUMANOS!
Mercé
Cardona
S O M N I S
El dia declina,tot es serenor,
Una pau infinita es respira en el ambient.
El mar esta amansiu, a penes es mou i
El vel de la nit, baixi de l’infinit.
Les llums de les barques que llisquen pel mar,
Semblen estrelles que del cel en baixat,
El cel es net, les estrelles llueixen i talment
Sembla que es gronxant sobre ses aigües,
Aquet mar, immens, quiet i misteriós ,que el
Caient de la tarda, s’omple de colors,
Es un espectacle meravellós, immens i
Poc a poc, mar i cel¡s’uneixen amb amor!....
¡AIXI AURIEM DE FER TOTS EL ESSERS!
Mercé Cardona

8 comentarios:
Hermoso poema Merce, es una delicia venir a leerte.
Un abrazo
Lindo poema querida Merce invitando al principal legado cual es el del amor.
Un abrazo, muy querida Merce.
Unos bellos sueños has plasmado en tus versos. Gracias por tu visita y comentario.Cómo me gusta tu blog te visitaré de vez en cuando.Besicos
preciosos versos ....gracias por tu visita a mi blog ha sido un placer recibirte ...
feliz fin de semana
abrazos
Bellos sueños.
Hechos Poema.
Me alegra haber curioseado en tu blog, pues vendré por aquí para leerte.
Me gusta como escribes.
Saludos, manolo
Un Cant inmens a la Naturalesa.
Gràcies.
Una Abraçadda.
Bonic poema.
Publicar un comentario