Pensamientos y vivencias

UN PERSONATGE ESTRAFALARI


En Jesús vivia unes portes més amunt de casa, era un home gros, llardós i fastigós, la seva indumentària era, pantalon d’un to blavenc, aguantats sobre la seva gran panxa, donant la impressió que d’un moment a l’altra li lliscarien cames avall, una camisa fosca i gorra negra. Es guanyava la vida fen de drapaire, no sabia llegir ni escriure, però feia els contes mes rapit que una calculadora. Tenia una visió ràpida de comprar i vendre, fen els diners que volia sense pensar-hi pas massa, era un gran comerciant a la seva manera, ensorrant a qui podia molt tranquil·lament.

Estava casat amb una bona dona que es deia Roseta, també era grossa i feixuga, però molt tova i bona fe, parlava molt poc, la seva veu era dolça i tendre, sempre portava un davantal rallat, tenien dues filles, la Rosa i Adela. En Jesús, un bon dia, es va presentar amb la seva amant, que avia conegut durant la guerra a Galícia, era baixeta i molt llampant, recordo el dia que la va portar a casa seva, tot el veïnat el van xiular, escridassant-lo i dient-li de tot. Ell sense immutar-se anava caminant agafat del braç, amb el cap ben enlairat, desafiant tot l’enrenou que provocava la seva triomfal arribada... Aqueta dona es deia Rafaela, amb el pas del temps, la cigonya els va portar un nen, li van dir Jesús, com el pare, el veïnat es va acostumar a beure la Rafaela que no era pas mala dona. Mes no sa sap el perquè, aquesta dona es va anar enfloquin, perden tota la seva gracia, sempre tenia fred, a l’estiu anava tapada amb mitges, jerseis de llana i una bufanda.

Aquets Jesús, com tothom, tenia les seves coses bones i no tan bones, si algú pesava gana, ell li portava menjar. Com a eina de treball, tenia un carro i un burro, si podia fer un favor, el feia sense cap mena d’interès. Jo hem via trencat la cama, ell amb va portar a la clínica amb el seu carro i el burro, perquè nosaltres no podíem pagar un taxi. Jo portava la cama enguixada. Per mi, aquell dia dalt del carro, passejant pel centra de Barcelona, va ser com una gran aventura, anava embadalida admirant tot el meu entorn, com si fos quelcom ma-





revellós, ell amb la seva gruixuda veu, m’explicava pels carres que pesàvem, tot dient, aviat arribarem i et trauran aquesta farisalla que t’impedeix de caminar, quins acudits!, empresonar una cama aquí dintre tan de temps, hem van treure el guix i varem tornar cap a casa, jo era joveneta, per mi va ser una aventura que sempre he recordat.

La Rafaela, un bon dia, va volar cap el Mes Enllà, dient adéu aquets mon que tan de fred li havia fet passar. Al cap d’un temps també va deixar aquets mon la Roseta, amb la esperança de que l’altra seria millor i trobaria la felicitat verdadera. El pobre Jesús, es va quedar sense cap dona. No va trigar pas massa a viure amb una altra, mes els fills al van fer fora de casa. Ell no es va immutar-se, va fer una cabanya a un descampat que tenia més amunt de casa seva, on ell i guardava totes les coses de compra i venta. Aquesta dona i ell, vivien com si estiguessin a una masia, tenien gallines, conills, gats, gossos i moltes flors a la porta de la cabanya, els veïnat va protestar, però ell res va canviar, seguia fastigós i gruixut, fins que un dia va explotar, deixant aquets mon amb molta recança, dons ell a la seva manera va viure feliç.

El fill, amb els diners va muntar-ne una especia de xeringuin-lo que li deien “ La cabanya del tió Jesús, al cap de poc temps un restaurant All i Oli, avia hereta’t el ser negociant com el seu pare, però més refinat...

En Jesús, va passar per aquets planeta sense fer molt soroll, sense pena ni gloria, vivint lliurament, fen tot al que a ell li agradava, sense immutar-se pensant si ho feia be o malament... fa ser un ésser fora de lo corrent. Mes estic segura, que estigui on estigui serà feliç.


Mercé Cardona


14-5-98