Pensamientos y vivencias

PETITS FETS REALS


Ha fet un dia plujós, replè d’humitat, el cel era negra d’un negra intens, talment semblava que tot estava apunt d’explotar en una gran tempesta.

Ha mitja tarda he sortit, tenia ganes de respirar l’aire net que havia quedat després de la pluja. Tot d’una ha començat a bufar un vent huracanat que ho empaitava tot, els núvols suraven ràpidament d’un lloc a l’altre esfereïts pel gran temporal de vent .

He anat a veure el mar, perquè he pensat que amb la ventolera que fa, el mar estaria molt abraonat i a mi m’encanta admirar les ones furioses estimbar-se contra el rocam, i escampar la seva escuma com estrelles que s’enfilen i voleiant sota el cel blau. Dons ironies de la vida, esta suau i calmat com un llac idíl·lic, Te un color lila, verdós i blau, esta preciós i la ratlla del Horitzó es marca `profundament xocant contra el cel grisos.

Unes barques i llisquent suaument per sobre les manses aigües, el vent s’afanya bufant furiosament, mes ell, el mar passiu, segueix amansiu, talment sembla que vulgui dir al vent que ell es mes fort i res el farà tornar agressiu.

Vaig pujar d’alt d’una carena, el sol resplendent, radiant il·luminava tots els prats d’un verd rabiós lluïen per tota la vall, el romaní, els pins i avets desprenien una flaira que l’aire net escampava i s’endinsava dintre meu, omplim-ne d’aroma, d’amor i de pau. Els ocells volaven alegres tots units i agermanats fen una dansa de giravolts i salts, que a mi em feia plorar, un plor amansiu, un plor de pau, i un crit de fera ferida va sortir de dintre meu, vaig cridar. Déu ! que mes voleu de mi ?

Amor, amb va dir una veu, amor per tots, pels bons i dolents, i així va ser, el meu adolorit cor, es va sadollar d’un amor fraternal, i vaig estimar i acceptar a tots aquells que jo no entenia, i també la meva impotència davant de tan mal ..

Ara tinc pau, han de ser ells que han de madurar, jo tinc de ser, el got d’aigua que vindran a veure, quan estiguin assedegats...

Mercé Cardona 19-6-95